5 de febrer
.
.jpg) |
| Diario de Barcelona |
 |
| Diario de Barcelona |
A en Josep, que treballava temporalment i que l'han passat a plantilla, li han baixat el sou. Cada dia n'és una de més injusta. Ja estem farts i avui, després d'assabentar-nos de l'acomiadament de vuit companys nostres hem decidit iniciar d'una vegada per totes la vaga. Estem farts, les condicions de treball són precàries i a sobre hem d'aguantar que se'ns tracti d'una manera inhumana. A més, als diaris he llegit que el governador civil, l'alcalde i Prat de la Riba ens donaran suport. Bah, això no s'ho creu ningú. I a sobre no fan pública la nostra reivindicació.
A més, no paren les injustícies. Avui pel matí un company de la fàbrica comentava que s'ha muntat un bon aldarull a les oficines de l'estació de Barcelona. Explicava que la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya i la de Sarrià havien acomiadat a vuit treballadors i a altres els havien abaixat el sou. “Avui hi haurà llenya, si si!!” deia en Pitu. A la fàbrica no s'ha parat de dir que els empresaris tenen la culpa de tot, diuen que per ells tan sols som peces d'engranatge per fer funcionar una màquina enorme, que són els seus diners i que, quan no els interessa ens canvien per altres de noves. Burgesos malparits!
Més tard he llegit al mateix diari que s'havia organitzat una vaga de braços caiguts per part dels treballadors de l'oficina i que han començat a trencar plomes i càpsules de tinta. I la resposta de l'empresa quina ha sigut? “No necesitábamos de sus servicios”!! Indignant. Segons he llegit, les autoritats faran el possible perquè la vaga no s'estengui i jo ja no sé què pensar. Ara més que mai ens hem d'unir tots els obrers catalans per plantar cara al patró!
.
.
6 de febrer
.
.
.jpg) |
| Diario de Barcelona |
 |
| Diario de Barcelona |
I des del Diario de Barcelona diuen que el senyor Morales Pareja ha manifestat que procurarà calmar el conflicte...
.jpg)
 |
| Diario de Barcelona |
8 de febrer
 |
| La Veu de Catalunya |
 | |||
| La Veu de Catalunya |
.
Han passat 5 dies des de que alguns treballadors de l’elèctrica La Canadenca vam decidir fer vaga de braços caiguts. Alguns dels carrers de la ciutat s’han llevat a les fosques, això és l’únic que diu La Veu de Catalunya a la seva edició matutina, sembla ser l’únic que els preocupa: no poder encendre les seves majestuoses llums.
Llegint l’edició vespertina d’avui de La Veu de Catalunya m’he trobat amb un comunicat que els cobradors de La Canadenca li van enviar al director de la companyia. Cito textualment l’explicació: “... havem llegit que la Companyia Barcelona d’Electricitat [La Canadenca] ha presentat una denúncia contra els cobradors de la mateixa per negar-se a practicar les liquidacions que resultaren pendents al secundar la vaga iniciada pels empleats de ploma que integren dita Companyia.” Després escriuen que es neguen a lliurar els talonaris dels rebuts, és a dir, “sentimos manifestarle que desde hoy suspendemos nuestros servicios hasta la fecha en que las incidencias citadas hayan tenido solución”. He de dir que aquest comunicat està firmat ahir, 9 de febrer, i surt avui al vespre. Quantes hores de diferència per a decidir la seva publicació! És potser per què ha hagut de passar per mans de censors?
Ni el Diari de Barcelona, ni La Publicitat diuen res sobre el tema. Sembla que el tema no interessi als burgesos, els lectors d’aquests diaris. Però cap dels tres comenta que avui, 10 de març, la direcció de l’empresa ens ha comunicat un ultimàtum per que tornem a la feina el més aviat possible. Ens acusa als sindicalistes, d’aprofitar-nos del conflicte amb finalitats polítiques i revolucionàries. Però què s’han cregut? Només volem veure millorades les nostres condiciones de treball, la nostra vida. No ens detindran. Tenim raó!
Avui ja fa sis dies que estem de revoltes. Feia dos dies que els diaris no publiquen cap fet sobre res, però avui es continua informant sobre els successos. Encara que els diaris no diuen gaire coses.
Resulta graciós veure com al Diario de Barcelona publica que el conflicte tendeix a solucionar-se. Es veritat que alguns del empleats han tornat a la feina i la companyia creu que també es tornarà aviat, però les revoltes acaben de començar.
A La Publicidad tanmateix, contradient el que diu Diario de Barcelona, publiquen que “tot continua com estava ahir”, i “que les gestions per solucionar el conflicte ha sigut inútils.” I faltaria més, si vols després de tants de temps esperant una vaga per la millora de les nostres condicions ens rendim a la primera de canvi i acceptem les seves condicions.
A més, publica La Publicidad els obrers dels Astilleros Minguell S.A també han començat una vaga, per la mateixa causa que moltes altres, els obrers no tenim les condicions ni ens donen les millores necessàries per un treball just.
Avui 12 de febrer sabem que la direcció de Tramvies de Barcelona S. A ha concedit la jornada de vuit hores als obrers de tallers i nou hores als obrers de moviments. Aquesta informació la comparteixen els diaris de i La Veu de Catalunya i La Publicidad. Però aquesta última afegeix altres informacions com que la vaga de Astilleros Minguell S.A s’ha estat resolta. Sobre la vaga de La Canadenca diu que continua igual i què els vaguistes son pacífics però la policia ha registrar domicilis de diferents obrers. Quina vergonya!
Aquí es pot observar la diferència ideològica dels diferents diaris...
13 de febrer
Diario de Barcelona
A la primera plana del Diari de Barcelona estan apareixent últimament imatges de publicitat per a donar a conèixer la venta de bons de la companyia Barcelona Traction Light & Power, o La Canadenca per als barcelonins. Sembla irònic que, veient en quina situació de conflicte obrer es troba aquests dies l’empresa, només sapiguem avui que aquesta emet bons per a subscripció pública. Ni a les altres pàgines del diari, ni a La Publicitat i La Veu de Catalunya surt res de la vaga.
.
Estem de dol, aquesta matinada ha mort Joaquim Baró Valero, el recaptador de La Canadenca, de 35 anys. Va ser agredit a trets anit. Injust, això es injust! Sembla sorprenent (o no tant) que fa cinc dies els cobradors de La Canadenca van enviar un comunicat als directors de la companyia a on es neguen a lliurar els talonaris dels debuts. Nosaltres només volem que ens valorin el nostre treball i que ens donen el que mereixem i no que ens maten a tirus.
Doncs que sapigueu que encara que el governador i el president de la Mancomunitat es reuneixen amb els directius de La Canadenca, el conflicte i les vagues continuen. Segons diu La Veu de Catalunya, es veu la gravetat del conflicte i això precisament és el que volen evitar: que pugi anar a més, però això arribarà fins on faci falta per que ens escoltin.
La Publicidad diu que la vaga continua igual i que els obrers creiem que està totalment justificada. Però no hi ha dubte que la vaga està justificada, ja ho vaig dir i ho tornaré a repetir; els obrers ens mereixem unes bones condicions de treball i lluitarem per aconseguir-les. Encara que ens substitueixen per altres nous, cada vegada som més!
18 de febrer
La vaga segueix sense solució precisament perquè no se’ns escolta. És una vergonya que acabin obrers al carrer per reivindicar unes condicions de treball dignes. Encara queda per aconseguir una jornada de vuit hores per tots els obrers, però no callarem un cop aconseguides ja que ara més que mai estem tots junts i podem reivindicar tot allò que hem callat durant anys de treball i esforç inhumà cobrant una misèria.
Això publica avui La Publicidad. Estem a dia 20, fa cinc dies que les demandes que els treballadors vam plantejar, van ser rebutjades. Aquest conflicte segueix efectivament, en el mateix estat i no ens hem de rendir.
 | |||
| La Publicidad |
 | ||||
| La veu de Catalunya |
El fet que la ciutat hagi quedat a les fosques ens ha ajudat, perquè ara tothom parla sobre el tema de la vaga. La idea era que Barcelona estigués a les fosques més estona, però a les dues de la matinada ja tenien llum els principals carrers. Això va passar perquè les autoritats van afanyar-se a buscar una solució, i tot i que tots nosaltres estàvem convençuts que els militars no estarien capacitats per fer funcionar les màquines de la companyia, sí que van poder arreglar-se-les ells sols! Però espero que els companys no es desanimin, ja que cada vegada tinc més clar que trobarem una solució molt favorable als nostres interessos. Ah!, i qualsevol que passegés ahir per la ciutat va adonar-se’n que el moviment obrer no deixa d’agafar força i més força. Va ser increïble veure com els treballadors de gairebé totes les fàbriques, que van parar la seva activitat per falta de subministrament elèctric, sortien al carrer i comentaven la jugada!
Ahir tarda va esclatar l’eufòria quan molts de nosaltres vam pensar que La Catalana, l’altra companyia que subministra llum a la ciutat a més de la Barcelonesa, s’havia unit a la vaga quan va deixar sense subministrament elèctric els seus clients. Desgraciadament, només va ser un tall que va solucionar-se una hora més tard. La nostra situació continua de la mateixa manera, tot i que a hores d’ara ja hauríem d’haver tornat a la feina, segons el que es va parlar amb els directius de la companyia. Seguim convençuts que no hem de tirar la tovallola, i és per això que aquesta setmana no ens hem presentat ni al cobro, ja que així s’adonaran que ens importa de veritat la nostra lluita.
.jpg)
Ha arribat a un punt que ja no sóc fidel a cap diari, perquè la major part estan censurats o diuen ben poca cosa del nostre conflicte. Avui La Veu de Catalunya només ha publicat que el Consell del govern es va reunir ahir a l'ajuntament per demanar a l'alcalde que posés mesures de mediació entre nosaltres i l'empresa. Només llegint La Publicidad he pogut assabentar-me que les Centrals segueixen facilitant força i llum als serveis més necessaris. Mentre aquest diari (...) el Diario de Barcelona ha publicat que a les fàbriques els treballadors segueixen treballant amb normalitat i que segons la Canadenca han readmès a trenta treballadors, però nosaltres ens mantenim en vaga!
Al Diario de Barcelona diuen que no saben res de nosaltres, els vaguistes. Que vinguin a les fàbriques com feien setmanes enrere i veuran que no hem caigut, que seguim manifestant-nos! Visca la revolta obrera!
Tot segueix amb normalitat, tal i com afirmen el Diario de Barcelona i La Publicidad, però jo pressento que les coses es posaran més tenses. El diumenge el Comité de la Vaga es va negar a la crida del governador (tal i com diu La Publicidad) o a la de l'alcalde (com informa La Veu de Catalunya). Creix la tensió perquè, mentre alguns obrers visitem a Cadafalch i a Pareja per intentar solucionar el conflicte (dels pocs cops que actuacions com aquestes per part dels obrers surten publicades en diaris), altres treballadors es van integrant, i s'uneixen al personal.
.jpg)
Avui s'han afegit a la nostra vaga els companys de l'empresa Dos Rius i els del tramvia que, segons la Publicidad i La Veu de Catalunya, el motiu és per solidaritat. He pogut veure com un diari burgès explica tot el procés de les nostres accions des del punt de vista d'un obrer i, a més, molt detalladament. M'ha sobtat que sigui La Publicidad qui hagi ofert aquesta informació i que La Veu no hagi dedicat ni una sola línia a parlar sobre nosaltres. Des de La Publicidad han fet public que a principis d'any l'empresa va prometre un augment de sou que va arribar un mes més tard, que a la secció de facturació que estava formada per 130 treballadors dels quals de 25 a 30 eren de la Plantilla i la resta temporals es van passar uns quants a Plantilla cobrant menys que sent temporals i que, a partir d'aquí van començar les tensions. També han detallat que la direcció no va reconèixer la societat recreativa que vam muntar. Per sort, han nombrat que després de l'acomiadament dels nostres vuit companys el dia 4 de febrer, la Comissió de treballadors vam fer tot el possible perquè fossin readmesos i per arribar a un acord amb les autoritats (la visita amb Mr.Couson, amb l'alcalde, el governador i el president de la Mancomunitat) mentre la policia desallotjava a 130 treballadors de la secció de facturació. A partir d'aquí ja no concreta tan amb la notícia.
Per últim, La Veu de Catalunya i el Diario de Barcelona han tingut en compte la Vaga del Gas i l'Electricitat i han explicat les amenaces de mort que va rebre l'enginyer que havia d'arreglar el problema i tornar la llum als carrers. Els companys de Gas i Electricitat s'estan posant ben ferms amb el moviment, fins arribar al punt d'amenaçar a un enginyer... És que, realment les condicions en les que estem són desesperants! I una altra, el governador civil va obligar tan si com no a l'enginyer a realitzar el treball, aquest home no té sang a les venes! Malparit!
Avui alguns diaris (com a la Publicidad i La Veu de Catalunya) han publicat el manifest (o part d'aquest) de La Federación local de Sociedades Obreras de resistència de Barcelona que explica els motius pels quals s'ha endegat la vaga. Ja era hora que se'ns escoltés o que, almenys se'ns publiqués quelcom. És cert que ja s'havia publicat alguna que altra notícia explicant el procés de la vaga, però mai declaracions fidedignes per part nostra. Un detall que m'ha fet molta gràcia ha estat el motiu pel qual el Mr.Coulson va justificar l'acomiadament dels nostres companys: la ineptitud d'aquests. Per favor, quina vergonya!! Un cop que ens reivindiquem i reclamem els nostres drets ens acomiaden, però a més hem d'aguantar mentides descaradament!
1 de març
La Publicidad
La Veu de Catalunya
La Publicitat detalla el que està passant en una plana sencera. Diu que els empleats i obrers de La Canadenca com jo, Catalana de Gas y Electricidad, Energia Elèctrica de Catalunya i Sociedad General de Agua continuen fent vaga. A causa d’això és el personal de l’Exèrcit i de l’Armada el que treballa en aquestes per continuar amb el servei, com dies passats. La situació no millora. A més, també els militars són conductors de tramvies! La ciutat torna a la normalitat amb l’ajuda dels soldats, sembla mentida, un altre cop des de Madrid ajuden a mantenir l’ordre quan la Mancomunitat hi és incapaç!
És curiós com La Publicitat insinua que en aquestes industries es necessita personal qualificat, que el maneig de les instal·lacions d’aigua són delicades i una pràctica dolenta pot ocasionar problemes. Tot i això, no es mulla gaire més, línies i línies sobre com s’estan restablint els subministraments. Sobre com està arribant l’ordre a la ciutat. Potser és el que l’interessa als lectors. A mi, com a obrer m’interessa més conèixer les nostres activitats, el que fem i deixem de fer. Hi escriuen alguns paràgrafs sobre les no negociacions. El governador civil (González Rothwos) afirma que els directors de la vaga es neguen a parlar amb ell (mentida!), i a més ens menysprea: “Es realmente lastimoso que la seguridad en Barcelona esté en manos de estos hombres”). Encara és pitjor l’actitud del president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, que diu que no intervindrà fins els vaguistes li comuniquin per escrit les seves pretensions i el seu desig de servir com a mediador. La Mancomunitat altre vegada es posa una vena als ulls. Però encara s’encaminen cap a Catalunya més militars, soldats electricistes, soldats fontaners, soldats,... inclòs un vaixell de guerra procedent de València. Començo a patir que vagi tot a pitjor.
La Veu de Catalunya segueix la mateixa línia que La Publicidad. Als soldats els hi anomena: auxiliars. Auxiliars? Però si són militars, soldats amb armes convocats des de tot el territori espanyol! Llegeixo i veig que no para de gallejar dels mèrits dels nous restablidors de l’«ordre». Tot es regularitza, tot va bé, el servei d’aigua es restableix, no necessitem els obrers sindicalistes, els que ho emmerden tot! A diferència de La Publicidad, La Veu publica un manifest molt extens que vam enviar des del comitè de vaga. Comencem desvirtuant a la premsa per emetre judicis contradictoris sobre els esdeveniments, ja era hora que ens deixin la paraula escrita als diaris dels burgesos! Tot seguit detallem el que ha passat, amb espais en blanc testimonis de la censura, perquè creiem que no s’ha explicat prou bé. El més interessant que escribim són els impediments per part de les directives que patim els obrers de La Canadenca per a reconèixer els sindicats. A més, la Companyia no admet mai explicacions! En aquest manifest adjuntem el comunicat que vam enviar al governador el dia 22 de febrer en el que dèiem que el nostre comitè no s’entrevistaria amb ell si no aixecava la suspensió de les garanties constitucionals, la clausura dels sindicats i si no alliberava els col·legues empresonats a causa de la suspensió de les garanties. Acabem dient que tota negociació serà nul·la si no s’eliminen aquestes limitacions. És primordial negociar en igualtat de condicions!
2 de març
La Publicidad
La Veu de Catalunya
La Publicidad i La Veu de Catalunya coincideixen avui que el conflicte continua igual que dies anteriors. El primer agraeix el ràpid restabliment que han fet els soltats del servei d’aigua i també explica com aquests han substituït tan ràpidament i eficaçment el personal de la central tèrmica que Energia Eléctrica té instal·lada a Sant Adrià del Besòs i que no s’ha interromput el servei en cap moment. Beneïts siguin els militars!
Els dos comenten l’arribava la ciutat de nous batallons “salvadors del caos”. I com el marquès de Sentmenat i el comte de Queralt, en nom de Unió Monàrquica Nacional, han fet una donació per als soldats que restableixen l’ordre. Com si paguessin al govern de Madrid per arreglar el conflicte obrer que no hi són capaços d’arreglar... Però el més interessant és com a La Publicidad detalla a través de rumors i escoltes d’aquí i d’allà que els vaguistes volen negociar amb l’alcalde, inclòs parlen d’una suposada entrevista que ja s’ha fet. La Veu publica rumors del bon camí de les gestions i que fins i tot existeixen alguns obrers que afirmen que volen reprendre el treball al dia següent. Esquirols! Lluiteu amb els vostres companys! Tots dos diaris publiquen al final, gràcies a Déu, que el governador no sap res d’aquests rumors. Aquesta propaganda de com està de prop la solució potser ajuda a calmar els nervis dels burgesos, patrons de les fàbriques, però als obrers ens confon i en conseqüència perjudica la nostra unió per aconseguir unes millors condicions de treball!
Totes les informacions hi són tacades de censura. La plana de La Publicidad més que la de La Veu de Catalunya, cal destacar.
3 de març
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya és l’únic diari que escriu sobre el conflicte. Arriben més tropes a Lleyda perquè és allà on La Canadenca aconsegueix l’electricitat procedent de salts d’aigua. D’aquí i poc hi haurà més militars que catalans!
A uns dels articles es detalla l’actitud de l’alcalde durant els dos últimes dies. Ens vol donar la sensació que és un manat, que depèn de les decisions dels altres i que no té cap culpa de la situació del moment. Pocavergonya, no et creiem. L’alcalde explica que el dissabte passat, l’1 de març, va enviar a Madrid les condicions imposades pels vaguistes que ja vaig detallar el dissabte aquí: obertura dels sindicats clausurats, llibertat dels detinguts i immunitat del comitè de vaga i les juntes. Però aquestes condicions les vam enviar al governador el 22 de febrer i les envia ara a Madrid! I ara Madrid demanen dos dies (dos dies!) per a contestar. El conflicte s’està estenent en el temps per culpa de la burocràcia. Al comitè tenim la impressió que quan intervé el Govern en conflictes socials de Barcelona encara ho empitjora més, per aquesta raó només acceptarem les 48 hores si en menys de 24 hores deixen en llibertat als presos.
Tot seguit publica una entrevista a l’advocat de La Canadenca. En la que explica, des del punt de vista dels directius de la Companyia, és clar, els esdeveniments des de els primers dies de febrer. Inclòs afirma que com el gerent de la Companyia es va negar a parlar directament amb uns vaguistes! Què descarat admeten que van ser ells els que no van voler des d’un principi dialogar amb nosaltres! Acaba afirmant que no hi haurà represàlies amb els vaguistes, que s’hi posarà un vel al que ha passat. Josep Cugat i Figuerola, no t’ho creus ni tu!
4 de març
La Publicidad
La Veu de Catalunya
La cosa es posa interessant! El gerent de La Canadenca, Fraser Lawton, ha enviat una carta a la Veu de Catalunya i a La Publicidad i l’han fet publica. Què fàcil és per a ells publicar qualsevol cosa als mitjans. Diu que la Companyia vol negociar amb el comitè de vaga (massa tard, no creus gerent?), que li va enviar una carta el dissabte passat però que els vaguistes no han respost. A més insinua que els objectius dels vaguistes és la revolució (tant de bo!) i s’exculpen els directius de La Canadenca de ser els “responsables del desencadenamiento de los conflictos”, és a dir, l’empresa és innocent de les condicions dels obrers de La Canadenca, de la seva incapacitat per crear un sindicat que els representi. La Publicidad afegeix que el conflicte continua igual i que el subministrament manté les mateixes deficiències. Això sí que és periodisme d’investigació, home! Haurien de sortir més al carrer per a comprovar com està de agitada la vida pública!
5 de març
5 de març
 |
| La Publicidad |
Aquet matí he passat pel mercat i he viscut un episodi que després he pogut llegir al diari La Publicidad. Una verdulaire estava amagant les cols de millor qualitat que no les volia vendre a preu de taxa, això ha armat un revolta que finalment s’ha solucionat obligant a la verdulaire vendre totes les cols a preu de taxa. Sabeu per què passen aquestes coses? Tenim problemes de subsistència, i la gent es posa nerviosa i ja no sap on te el cap.
Ahir va ser un dia dur i esgotador. Els serveis de llum continuen sent deficients. La corrent dels tramvies es va interrompre i es van quedar tots parats; i La Catalana va cessar el subministrament de gas. A més, avui han continuat els incidents al mercat.
Arribo a casa i llegeixo el diari, tant La Publicidad com La Veu de Catalunya informen dels incidents, encara que la manca de gas impossibilita una bona amplitud en les noticies de La Veu de Catalunya.
Malgrat això, les revoltes continuen, cada vegada més treballadors secunden les vagues. He llegit a La Publicidad que els obrer que anaven a substituir a uns vaguistes a una obra s’han negat a treballar. Es deia també que els obrers de la ciutat de Tremp han fet vaga per solidaritat amb La Canadenca. Cada vegada hi ha més obrers conscienciats què aquesta lluita es de tots. A més les fabriques no tenen matèria prima i suspenen els treballs. Són un succeït de coses que es van encadenant.
També s’han escoltat rumors de que Igualada està sense electricitat solidaritzant-se amb les vagues, però a La Publicidad deien que els treballadors no han deixat els seu lloc de treball i no se sap per que no hi ha electricitat. Serà això una informació manipulada? Com tantes altres relacionades amb les vagues i els moviments obrers. Badalona també està a les fosques, tal com informa La Veu de Catalunya.
Per altra banda, avui acaba el termini pels obrers de La Canadenca, sinó entrem a treballar som acomiadats. Injustícia! crido maleint els burgesos i empresaris. Tenim dret a fer vaga i encara queda molt per fer i molt per que lluitar. Ens posen obstacles, barreres i ens censuren però resistirem.
Ahir s’acabava el termini per que els obrers de La Canadenca anàrem a treballar, si no erem acomiadats. Només 11 o 12 dels 1000 obrers que fem vaga han anat a treballar. La majoria te ideals, però sempre hi ha algun esquirol que s’ha d’acovardir. Maleïts esquirols!
A més la vaga s’ha estès a les subcentrals exteriors de Villafranca, Igualada i Cobrera. I la cosa no queda així, perquè també continuen les vagues d’aigua, gas i electricitat. Aquestes s’han estès a varies poblacions com Igualada, Sabadell, Cerdanyola, Vilafranca, Molins de Rey i altres. El governador diu, segons La Publicitat que s’ha de solucionar el conflicte, vol que tot torni a la normalitat. I jo el que dic es sempre el mateix, ens mereixem que aquet conflicte es solucionarà quan els haguem aconseguit les nostres reivindicacions. Si els vaguistes mantenim la nostra actitud de lluita la vaga continuarà propagant-se.
I mentre algunes vagues es solucionen, com la dels descarregadors de carbó i dels empleats de neteja, i altres empleats de la estació del Nord, altres con la dels empleats de les obres del port o empleats de l’estació de Sant Andreu, comencen. El que continua en la mateixa situació són els problemes de subsistències, les vagues dels agricultors i els incidents i protestes als mercats.
Avui només ha publicat sobre la vaga el diari de La Publicidad i amb parts de la noticia censurades, per que s’ha imposat la Censura Roja als diaris de Barcelona. Els directors d’aquests diaris han rebut avui 7 de març una carta del Sindicat d’Arts Gràfiques, Paper, Cartró i Similars on els deia que no podien publicar cap comentari relacionat amb el moviment de La Canadenca . Ja ni tan sols ens donen la oportunitat d’informar-nos com cal.
Avui es fa públic que hi haurà una militarització obligatòria per part de tots els empleats de la companyia Riegos y Fuerzas del Ebro i el seu annex de serveis de transports. Ja ho dic, no ens mobilitzarem.
A La Veu de Catalunya segueixen publicant sobre les vagues que continuen succeint a la ciutat, con la vaga dels obrers del port (La Publicidad va publicar ahir sobre aquesta vaga) el ferrocarril elèctric de Sarrià ahir es va declarar en vaga, les van seguir els de Plaça Catalunya. I la policia com sempre fent malbé als obrers, aquesta vegada van detenir uns obrers de la brigada d’obres de Sarrià que estaven reunits, com que no hi van havien fer res els van posar en llibertat. Els problemes de subsistències continua igual, segons ens comenta el diari, com que van prohibir la exportació d’alguns productes, en el cas dels pèsols hi ha abundància d’aquets i serà permesa la seva exportació.
La censura Roja persisteix, es vergonyós. El diari La Publicidad, l’únic que ha publicat alguna cosa relacionada amb la vaga de La Canadenca, ha estat censurat avui en un article sencer anomenat “Conflictos obreros en Barcelona”. Que es allò tan important que no volen que sapiguem? Per què no deixen a la població informar-se sobre el que passa als carrers? Ens manipulen com ells volen, no ens deixen conèixer la veritat. Només podem saber el que ells volen que sapiguem.
Mentre el Diario de Barcelona no informa en absolut sobre la situació, La Publicidad també fa ressò de la gran mobilització produïda a ran de la vaga i més encara després de que ahir es proclamés l’estat de guerra. Els enginyers militars han de conduir els ferrocarrils. Les autoritats no troben personal per omplir els serveis de caràcter públic. Per ara no troben cap solució, però ja està bé que la situació sigui extrema, només així aconseguirem el que demanem .
És curiós com aquests diaris que només parlen d’allò que opina el governador civil o allà on va el subdirector de la Canadenca, no mostren una mica mes de suport als vaguistes, doncs els periodistes són obrers com nosaltres.
Com deia, la situació és extrema i des d’adalt comencen a necessitar una solució. Això és el que volíem. Esperem que aquest telegrama sigui el principi d’un acord favorable per nosaltres després d’aquests mesos.
Es fàcil per La Veu de Catalunya dir que Barcelona està feta un bon desastre i que l’Estat ha de tornar tot a la normalitat. Certament, estem tots d’acord en que s’ha de trobar una solució, i tot això sembla que acabarà en breus, però ja en tenim bastant com per pensar en una possible solució proposada pels conservadors de “La veu”. No hi ha cap tipus de solidaritat en aquestes paraules amb els dies tan difícils de lluita que estem passant. El nacionalisme català i l’amor a la cultura catalana no ha de passar-se per alt els drets i la dignitat dels propis ciutadans.
13 de març
.jpg) |
| Diario de Barcelona |
(2).jpg) |
| Diario de Barcelona |
.jpg) |
| Diario de Barcelona |
 |
| Diario de Barcelona |
 |
| La Publicidad |
Als carrers ja es nota el clima de l’Estat de guerra. Estan ben acollonits aquesta colla de mandataris! Milans del Bosch ha fet circular un ban on fins i tot deixa clar que la premsa patirà una censura prèvia! Sort en tindrem de la nostra Solidaritat Obrera, perquè si no no hi ha forma d’assabentar-se amb exactitud dels fets favorables a nosaltres que es puguin anar succeint. No sé quant de temps preveuen mantenir-lo, el que està clar és que a nosaltres ni tan sols amb això ens han posat la por al cos! Seguim reclamant amb força els nostres drets, entre els quals el salari mínim o la jornada màxima de les vuit hores.
I per acabar-ho de rematar, el Diario de Barcelona publica avui un article que ens deixa als obrers i al nostre moviment pels terres. Però què s’han pensat? Que som rates de claveguera? Ens tatxen d’esperar miracles, ja que segons ells, la gran burgesia i la podrida aristocràcia, les millores que demanem són inadmissibles i matemàticament impossibles.
Avui es celebrarà el Míting a Les Arenes i vindrà Seguí, resoldrem les bases i posarem fi a aquesta injustícia. El míting d'ahir va ser molt fructífer en llegir els telegrames que felicitaven la nostra actitud al llarg de la vaga. Això si, es va acordar que si avui no s'alliberaven a tots els presos seguiríem amb la vaga i de moment, estem a l'espera.
20 de març
El míting d'ahir a Les Arenes va ser un èxit, estava ple i Seguí ens va reconduir, el seu discurs ens va animar a tots. La Veu de Catalunya ha reproduït un tros.
Ara tan sols queda esperar. Des de la Publicidad i el Diario de Barcelona es diu que s'han alliberat 76 presos des de que s'ha aixecat l'estat de guerra com a Seguí o Miranda. Tot i així, encara queden 33 presos i 8 a disposició militar. Hem tornat als nostres llocs de treball, però si no s'alliberen els presos reprendrem la vaga.
21 de març
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya
La Publicidad
Seguí ens va convèncer a Les Arenes de tornar a la feina a l’endemà. És per aquesta raó que avui els diaris omplen les planes amb la “tornada a la normalitat”. Nosaltres, els treballadors de La Canadenca vam treballar ahir. També els obrers de la Compañia Catalana de Gas y Electricidad, els tramviaires i els treballadors d’algunes indústries tèxtils com diu La Publicidad. La Veu de Catalunya expressa el mateix, però donant cabuda a un rumor: que els meus companys de La Canadenca i jo vam deixar els nostres llocs de treball per què els militars encara hi eren. Mentida! Però encara no s’ha aixecat la suspensió de les garanties constitucionals que romanen així des de gener! Seguí va donar 72 hores a les autoritats per posar en llibertat els altres detinguts que encara hi són a les presons injustament reclosos. I avui és el tercer dia, si no els alliberen tornarem a declarar vaga general, indefinida si el govern no compleix la seva paraula.
22 de març
La Veu de Catalunya
La Publicidad
Continuen les gestions entre el comitè de vaga i les diferents companyies per a normalitzar el servei, així ho publica La Veu de Catalunya. Sovint surten problemes però intentem solucionar-los. No tots els operaris són readmesos a les altres indústries, com passa a Energia Elèctrica de Catalunya. Injustícia. Els patrons al·leguen que no hi ha treball per a tots perquè hi ha instal·lacions que encara són malmeses. Els militars ho van espatllar! No eren professionals! En el cas de la nostra, com diu La Publicidad, farem torns de nit per a que tots tinguem treball. Poc a poc van alliberant vaguistes, però encara hi queden empresonats. La Publicidad menteix, afirma que ahir va quedar terminada les desmobilització a Montjuich. I La Veu de Catalunya se salva escrivint que “gairebé tots”.
23 de març
La Veu de Catalunya
Només la Veu de Catalunya publica quelcom sobre nosaltres. Escriuen que 300 obrers de la línia de ferrocarril Rubí-Terrassa van abandonar ahir la feina per indicacions del comitè de vaga. Què dolents que semblem els treballadors quan llegim el diari.
De les fàbriques de gas s’han retirat tots els soldats, ja era hora!
24 de març
.
.
Avui s’ha decretat l’estat de guerra i cap dels dos diaris, La Publicidad i La Veu de Catalunya, ho publica. Es pensen els que ens no-manen que tenen la paella pel mànec, que decretant estats de guerra ens fan por. No, ni molt menys! Ens ajuden a unir-nos, segons com ho mirem. La unió fa la força, amics! Podem!
Avui tornen a publicar els diaris després de 22 dies de vaga general. Al Diario de Barcelona trobo un article on s’explica el fi de la vaga general a les rotatives de premsa i la represa del treball als molls.
En aquet article també es comenta que el 1 d’abril es va declara vaga general a Girona i a Palafrugell. I es comenta algunes les detencions i injustícies que van passar en aquest període, com que va ser detingut un individu de la Junta del Sindicato del Arte de imprimir, es va fer un registre a casa del secretari del Sindicato de Curtidos al qual van matar a trets quan intentava escapar, també diuen que va ser greument ferit el president d’aquet sindicat per una patrulla o que va ser detingut el president de la Junta de Carteros senyor Cirera i dos individus més que l’acompanyaven. I moltes altres injustícies que no es diuen i que no es diran als diaris.
Per altra banda La Veu de Catalunya publica “Lliçons de Vaga”. En ell es dirigeixen cap als lectors explicant perquè es va deixar de publicar durant 22 dies, a causa de la Vaga General i saludant als lectors de nou. En aquet article no comenten cap succés d’aquets 22 dies ja que a causa de les censures no poden contar amb llibertat els fets. Però fan una petita reflexió del que ha estat aquesta vaga general per ells tenint en compte la censura. Ells diuen que la vaga ha tingut un “esperit ciutadà de defensar-se”, diu que “Barcelona ha estat salvada de l’anarquia per l’esforç conscient de tots”, que la Vaga no tenia una “bandera reconeguda”, no era un moviment de protesta contra uns patrons determinats ni contra un govern, sinó que era contra la ciutat, contra patrons i consumidors, contra pobres i rics, contra tots. Finalitzen demanant la restauració de la legalitat constitucional i el fi de la violència. Tot això està molt be, però i els nostres drets com a treballadors? Hem de fer una reflexió personal sobre que ha sigut aquesta revolta.
El tres de Abril es va publicar un decret informant que la jornada laboral serà de vuit hores al dia, es a dir, quaranta huit hores setmanals a tots els treballs a partir de l’1 d’octubre. Hem guanyat una de les nostres reivindicacions però només una, encara queda molt per solucionar. Ara hem d’esperar per saber que succeirà.
Avui es pot veure el “Real Decreto” de la Jornada Laboral de 8 hores, al Diario de Barcelona. Per altra banda a La Veu de Catalunya comenten que molts sectors recuperen la normalitat i els treballadors van incorporant-se a la feina, encara que algunes empreses o sectors continuen amb la vaga. La normalitat tardarà en recuperar-se completament, s’ha de tindre paciència i fent camí poc a poc perquè continuen les millores i es recuperi la calma.
19 d'abril
 |
| La veu de Catalunya Després de la vaga, després de la vaga... sembla que tot va cessant, però que no cantin victòria tan aviat, que seguirem lluitant. |
20 d'abril
 |
| La veu de Catalunya Ara se n’han adonat de la força dels sindicats!, si ells tenen veu per dalt nosaltres també hem de tenir algun mètode. |
 | ||
| La veu de Catalunya |
Torna un altre cop “La veu de Catalunya” a parlar de “realitat social” donant-nos consells als obrers de com hem d’actuar davant les injustícies. La vaga és la única manera que tenim perquè se’ns escolti, perquè se’ns faci cas. El seny moderador, és precisament el que fem servir. És clar que la desorganització i la mort de les industries és funesta per tots avui dia, però clar que resol problemes socials, gràcies a aquesta vaga els obrers hem demostrat que existim i que no se’ns pot fer fora així com així o pagar-nos un sou miserable. És impossible intensificar i perfeccionar la producció passant per alt la dignitat dels treballadors. Aquesta no és la veritable veu de Catalunya!
.jpg)
La lluita obrera no pot acabar encara. Són contínues les accions repressives que encara té el govern sobre els obrers. Disfressen aquesta repressió de normalitat, ja que s’estan duent a terme amb comptagotes desempresonaments d’obrers. Avui, per exemple, diuen que n’han deixat anar 13, però quants més n’hauran detingut? Montjuïc està plena de col·legues com jo mateix, així que en qualsevol moment m’hi poden portar a mi o al meu germà.
Així que els dies passen i seguim igual. La censura governativa a la premsa continua, fins quan? Les detencions continuen, fins quan?
.
.
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
(2).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
No hay comentarios:
Publicar un comentario