Posicionament davant la hipòtesi de Tresserras i Espinet

La hipòtesi que Tresserras i Espinet plantejen és:

“La gènesi de la societat de masses a Catalunya té lloc durant el tombant de segle, i va desenvolupar-se al llarg del primer terç del S.XX (1888-1939)."

El naixement de la societat de masses ha estat impulsada per diversos factors. En primer lloc, cal remarcar que és evident que la revolució industrial hi va tenir molt a veure. Sense aquesta revolució no hi hagués hagut les migracions massives del camp a la ciutat que hi va haver a Catalunya durant el tombant de segle, migracions que van conformar la societat urbana protagonista de la futura societat de masses.

En segon lloc és inevitable afirmar que l’evolució de la premsa va ser importantíssima per formar aquesta nova societat. Així doncs, sense una premsa oberta, dirigida als grans públics i cada vegada amb més informació sobre el que passava més enllà de les fronteres, va permetre una expansió de la ment dels individus, el quals van poder veure el que succeïa arreu i van tenir l’oportunitat de reflexionar sobre el seu paper social. A aquesta evolució de la premsa també hi van estrictament lligades l’alfabetització i el desenvolupament cultural que es va dur a terme en l’època que ens ocupa.

En quant al posicionament que tenim davant la hipòtesi de Tresserras i Espinet, hem de dir que hi estem a favor, ja que l’estudi que hem dut a terme sobre el conflicte de La Canadenca ens ha permès adonar-nos que l’esmentat conflicte no s’hagués produït sense una societat-cultura-comunicació de masses. 

Les raons de la nostra afirmació són clares:

-         Una societat on l’ individualitat de les persones està per sobre del conjunt d’aquestes, no té el poder de mobilitzar la seva població per tal de paralitzar una ciutat sencera, tal i com va passar durant la vaga de La Canadenca.

-         D’altra banda, la cultura de masses va permetre que es creés un sentiment conjunt, en aquest cas el del moviment obrer, que portés a tantes persones a la revolta per tal de defensar els seus drets com a treballadors.

-        La comunicació és un factor indispensable en tot aquest procés. Va ser gràcies a aquesta que els obrers van assabentar-se que s’estaven produint revoltes obreres a Europa, amb la qual cosa es van veure capacitats per tirar endavant el que en un altre moment hagués semblat més que impossible. La comunicació de masses també va permetre que sortissin a la llum nombroses publicacions amb ideals diferents. Aquest factor va propiciar que la població pogués posicionar-se d’una manera o d’una altra, ja que la premsa massiva els va ensenyar la realitat des de diferents punts de vista.

En definitiva, creiem que el caràcter massiu del qual hem estat parlant va ser un dels principals condicionants perquè es dugués a terme una de les mobilitzacions obreres més importants de la història del nostre país.