Fets posteriors a la vaga de La Canadenca

La vaga de La Canadenca va marcar un punt d’inflexió a la lluita obrera ja que va ser una prova de força entre els sindicats i la patronal, un graó més de la violenta lluita social que del 1919 al 1923 va patir Barcelona.

Podem distingir conseqüències polítiques, socials, econòmiques i culturals.

Context polític

• Cau el govern de Romanones. Fet que posa en evidència el contrast d’opinions respecte a com s’havia de tractar des de les institucions el conflicte obrer. Antonio Maura es va encarregat de forma nou gabinet.  
• La política de repressió s’estén durant 1919. L’estat de guerra durarà fins l’agost del mateix any, és a dir, quatre mesos. L’actuació davant la crisi mostra la incompetència de les autoritats per posar fre a la lluita social. Entre maig i agost els sindicats de Catalunya treballen sota la llei marcial i se’ls prohibeix recaptar quotes. 
• Durant dos anys (fins març de 1921) van quedar suspeses les garanties constitucionals. El període de més durada de tots els episodis portats a terme pels governs constitucionals del regnat d’Alfons XIII. 
• A la dictadura de Primo de Rivera es creen els Comitès Paritaris (organismes oficials composats per representats de les tres forces: patrons, obrers i govern) amb la finalitat d’intervenir en la regulació col·lectiva de les condicions de treball.

Context social

• S’aconsegueix la jornada de 8 hores a tota Espanya a l’abril de 1919. Una de les majors revindicacions del moviment obrer europeu.
• El moviment obrer va quedar esgotat sota una forta repressió patronal i militar. Milers de  militants cenetistes van ser empresonats. 
• El Sometent de Barcelona es reviscut i col·labora amb les autoritats per fer front a les lluites sindicalistes. 
• El pistolerisme, tot i haver començat vagament el 1917, genera un clima de inseguretat a la ciutat barcelonina a on els atemptats passen a ser comuns. 
• L’enfrontament entre els diversos sectors de la CNT es fa evident. Mentre uns defenien el diàleg, els altres responien a la violència patronal i militar amb més violència. 

Context econòmic

• Continua l’estat de recessió econòmica que havia aparegut arran el fi de la Primera Guerra Mundial.
• Per tant, van ser habituals els tancament de fàbriques i tallers, a més de reduccions de plantilles i locauts per a rebentar les lluites obreres. El locaut més destacable va durar del 3 de novembre de 1919 fins gener de 1920 i afectà a diversos sectors (construcció, metall, transports, arts gràfiques,...).

Context cultural

• La censura roja es va estendre fins l’1 de maig, la censura prèvia des de les autoritats, fins al juliol de 1920. 
• La vaga de La Canadenca va posar fi al projecte noucentista dels burgesos industrials aplegats al voltant de la Lliga. Aquesta proposta tenia dos vessants des de la perspectiva cultural: creació d’una “cultura cívica” liberal i dotació a la cultura d’una jerarquia social per a mantenir el domini burgés.

L'escrit sencer el podeu trobar a: Fets posteriors i conseqüències de la vaga de La Canadenca