Diario de Barcelona
Primera plana de l'edició de matí del Diario de Barcelona. 10 de març de 1919.
El Diario de Barcelona va néixer l’any 1792, i tot i patir algunes interrupcions en la seva publicació, va ser imprès fins l’any 1994, moment en que va passar a ser un diari digital.
Durant el període que ens ocupa, l’any 1919, el seu director era Arcadi d’Arquer, i hi havia publicacions en castellà de matí i tarda.
Aquest diari, des dels seus inicis, va ser un portal de publicacions oficials, ja que la redacció estava en contacte directe amb les autoritats. Josep Pla definí així el Diario: “ (...) se limitó a ser un órgano de avisos y notícias”.
La Publicidad
Primera plana de La Publicidad. 18 de març de 1919.
La Publicidad va ser un dels grans diaris barcelonins. Va néixer l’any 1878 com a relleu del censurat El anunciador catalán, suspès perquè el governador civil Cástor Ibáñez de Aldecoa s’enfrontava a una vaga de consumidors de gas que va durar mesos, i aquest creia que els diaris influïen molt en les opinions dels seus lectors.
Es publicava als matins i en castellà fins l’any 1922, tot i que abans ja publicava articles en català.
Durant la guerra civil espanyola, La Publicidad va travessar grans dificultats que van desembocar en la desaparició del diari el 22 de gener de l’any 1939.
La Veu de Catalunya
Primera plana de l'edició de matí de La Veu de Catalunya. 17 de gener de 1919.
Aquest diari va néixer d’un setmanari creat l’any 1891 i que portava el mateix nom. Principal competent del diari La Renaixença, òrgan de La Unió Catalanista, La Veu de Catalunya era el portaveu de la Lliga Regionalista.
La Veu tenia dues publicacions, la de matí i la del vespre. Va escriure’s sempre en català, i molts intel·lectuals i polítics catalans van col·laborar-hi.
Durant la vaga de La Canadenca el seu redactor en cap va ser Jaume Bofill i Matas, un home catalanista i conservador.
L’any 1936, la redacció del diari va ser ocupada pels anarquistes, ja que consideraven que la seva línia editorial era de dretes.
La Veu de Catalunya es va mantenir en vida fins el 8 de gener del 1937, quan va suspendre la seva publicació per “manca de matèries primeres”, tal i com va publicar en la portada del seu últim número, el 12.651.
No hay comentarios:
Publicar un comentario